Insuficiència renal crònica

 
· Què són els ronyons?

Els ronyons són òrgans amb forma de mongeta que es troben en la part superior del abdomen.

• Com funcionen els ronyons?

Els ronyons reben sang del organisme a través de les arteries renals. Ells s’encarreguen de netejar la sang i la retornen al organisme mitjançant les venes arterials.
 
• Funcions del ronyons

Els ronyons són els encarregats de produir orina amb la que netejar la sang de rebuigs, i regular la quantitat d’aigua en el cos.

També ajuden al control de la pressió arterial, de la vitamina D i del metabolisme del calci i del fòsfor.

A més són els encarregats de produir eritropoyetina, necessària per a la formació dels glòbuls vermells.
 
• Què es la insuficiència renal?

Parlem d’insuficiència renal quan els ronyons no realitzen completament les seves funcions. Això porta a que s’acumuli en el cos aigua i substàncies de rebuig, fet que provoca malestar. Quan els ronyons realitzen la seva funció a menys del 10 – 20% de la seva capacitat, resulten insuficients per a netejar la sang.

La insuficiència renal aguda es reversible, acostuma a ser temporal i apareix ràpidament.

La insuficiència renal crònica apareix de forma gradual, no es reversible, sinó progressiva i permanent. Un dels principals problemes en la seva detecció es que no mostra símptomes fins a estadis molt avançats. Es per això que són molt importants les accions preventives, mitjançant anàlisi de sang i orina.
 
• Causes la Insuficiència Renal Crònica

Les causes poden ser diverses. Han de tenir especial cura les persones amb diabetis, hipertensió arterial, inflamació i infecció crònica de ronyons, a més de les que pateixen obstrucció de les vies urinàries. A més, també hi ha causes hereditàries, entre d’altres, que poden portar a la Insuficiència Renal Crònica.
 
• Símptomes d’insuficiència renal

Generalment poden donar-se varietat de símptomes que ens alerten de la insuficiència renal:

– Nàusees, mal de cap, vòmits, molèsties gàstriques, fatiga, insomni, rampes, formigueig, elevada tensió arterial, mal alè.

– Color groguenc de la pell, inflor de les cames, picors, dolors ossis i fractures, hematomes.

– Sensació de falta d’aire, disminució de la quantitat d’orina, disfunció de la vida sexual.
 
• Modalitats de tractament de la Insuficiència Renal Crònica

Quan els ronyons deixen de funcionar, hem d’optar per una manera de realitzar la seva funció de forma artificial, o bé per un transplantament. La persona té dret a elegir el tractament que millor s’adapti a les seves necessitats.
 
– Diàlisis peritoneal

Aquesta modalitat de diàlisis utilitza la membrana peritoneal, situada al abdomen, juntament amb un líquid dialitzant. El líquid introduït a la membrana peritoneal atrau l’aigua i els rebuigs, els quals són extrets del cos.

Es realitza a casa després d’uns dies de formació, i s’ha de portar a terme tots els dies. Per altra part, cada 2 o 3 mesos es fan controls al hospital, i es disposa d’atenció mèdica sempre que es necessiti.

Existeixen dos tipus de diàlisi peritoneal: la Contínua Ambulatòria i l’Automatitzada. La Diàlisi Peritoneal Ambulatòria s’ha de realitzar de 2 a 4 vegades al dia. La Diàlisi Peritoneal Automatitzada es porta a terme per una màquina cicladora, que introdueix i extrau el líquid dialitzant mentre dormim.
 
– Hemodiàlisi

El procés d’hemodiàlisi s’encarrega de filtrar la sang, mitjançant una màquina que la retorna al cos lliure de rebuigs.

Per a realitzar aquest filtrat es realitza al braç una fístula, que consisteix en la unió d’una artèria amb una vena. Aquesta petita operació quirúrgica es realitza de 3 a 6 mesos abans d’iniciar la hemodiàlisi, i permet obtenir un flux de sang adequat per a la seva realització.

En el cas de necessitar una hemodiàlisi d’emergència es practica un accés vascular temporal, implantant un catèter a una vena central.

La hemodiàlisi pot ser hospitalària o bé realitzar-se al domicili.
 
– Trasplantament

El trasplantament és la millor opció, suposat millors nivells de qualitat de vida. Es pot rebre un ronyó d’un donant mort o bé d’un donant viu major d’edat, com podria ser un familiar.